Parc de Can Solei i Ca l’Arnús

Can Solei i Ca l’Arnús fan referència a dues finques privades que al seu dia en van ser una . Can Solei es remunta a l’any 1565, quan era una finca agrícola anomenada Mas Solei. Lamentablement poc més se sap de la seva època inicial, ja que la documentació fins al segle XVIII va ser molt escassa.

A la darrera dècada del segle, van aparèixer diversos escrits de Josep Barriga i Sala (un sacerdot de Badalona que també va ser metge) i de Rafael Amat i de Cortada (conegut com el Baró de Maldà, un membre de la noblesa barcelonina), on feien referències sobre la casa, la finca, els seus jardins i els qui la van visitar.

És probable que el seu aspecte fos molt semblant al que podem gaudir avui dia, tant en biodiversitat com en construccions.

Evarist Arnús i de Ferrer va ser un banquer i un home de negocis que va formar part de l’alta burgesia de Barcelona. El 1859 va decidir comprar part de l’antiga finca Mas Solei, quedant dividida en dues propietats privades: Can Solei de Baix i Can Solei de Dalt o Ca l’Arnús. Amb el temps, tots van acabar anomenant-lo Can Solei i Ca l’Arnús per diferenciar-les més fàcilment.

Ca l’Arnús va servir a l’Evarist per desconnectar de la seva vida tan atrafegada i passar temps amb la família. A més, aquesta finca la van visitar membres de l’alta burgesia i personatges cèlebres com Jacinto Verdaguer. Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona, ​​o la reina Maria Cristina i el seu fill Alfons XIII (quan encara era un nen de 2 anys) van ser convidats a allotjar-se a Ca l’Arnús.

De tant en tant, els ciutadans de Badalona també eren convidats als jardins per a la celebració de festes populars, obres de teatre o concerts.

Quan va esclatar la Guerra Civil , les dues propietats van ser confiscades i donades als ciutadans de Badalona com a parcs públics. Durant aquest temps, es van celebrar esdeveniments com a concerts, exposicions o balls per recaptar fons per als soldats que marxaven a combatre per la República.

Un cop finalitzada la Guerra Civil, les finques van ser tornades als seus propietaris, passant novament a ser privades. Tot i això, durant el franquisme Can Solei va passar a anomenar-se “Parc Municipal de l’alcalde Felipe Antoja”.

Durant la dècada de 1960, el Parc Municipal de l’alcalde Felipe Antoja va ser expropiat i el 1977 va passar a ser parc públic i va tornar a recuperar el nom de Can Solei. Es van començar a realitzar obres de remodelació perquè el 1984 el Parc de Can Solei obri les portes oficialment al públic.

No va ser fins al 2007 quan finalment es van unir Can Solei i Ca l’Arnús per obrir-se al públic ja com a parc únic.